Per què hi ha problemes d’esterilitat?

Hi ha diversos factors que causen infertilitat o esterilitat en la dona. La majoria són irreversibles, però els relacionats amb alteracions de l’anatomia poden ser solucionats amb una intervenció quirúrgica. Es coneix cada cop amb més seguretat que la qualitat de l’òvul té una importància crítica, i que està estretament relacionada amb l’edat de la dona. Les dones d’edat avançada tenen òvuls de capacitat reduïda per a la fertilització per diverses causes:

• Factor ovàric: Inclou tots els casos en què no es produeix l’ovulació. Normalment es deuen a fallades hormonals per defecte o per excés d’algun dels reguladors de la funció endocrina: síndrome d’ovari poliquístic (SOP), anovulació, insuficiència ovàrica, menopausa precoç.
• Factor uterí: Aquest cas és molt més freqüent que causi infertilitat i no esterilitat. Fonamentalment són alteracions de l’anatomia interna de l’úter que poden ser congènites o adquirides i que poden provocar avortaments repetits: malformacions uterines (duplicació parcial o completa de l’úter, septes); causes adquirides (pòlip; mioma; sinèquia; endometritis).
• Factor tubari: S’inclouen totes aquelles anomalies de les trompes de Fal·lopi que dificulten l’encontre entre l’òvul i l’espermatozou: absència, impermeabilitat o obstrucció de les trompes; salpingitis.
• Factor cervical: En aquest cas la causa procedeix d’alteracions anatòmiques i/o funcionals del coll de l’úter que interfereixen amb la correcta migració dels espermatozous cap a l’úter i les trompes de Fal·lopi en el seu intent d’aproximar-se a l’òvul: impermeabilitat del coll de l’úter (pòlips, quists), cirurgia prèvia (conització).
• Factor genètic: Anomalies cromosòmiques que causen avortaments espontanis.

Alguns dels factors relacionats amb l’esterilitat masculina són:

• Factor genètic: La majoria s’associen amb anomalies de l’esperma, directament o indirecta: Fibrosi quística, anomalies del cariotip com la síndrome de Klinefelter, translocacions…
  En la majoria dels casos d’infertilitat masculina i baixa qualitat de l’esperma no hi ha causes clares que puguin ser identificades amb els mètodes de diagnòstic actuals. S’ha especulat que les mutacions del cromosoma Y poden ser un factor important.
• Factor anatòmic: Les obstruccions dels conductes per on passa l’esperma poden causar esterilitat en bloquejar parcialment o total la sortida del líquid seminal. Algunes d’aquestes anomalies poden ser d’origen congènit (presents en néixer) o adquirides (infeccions, cicatrius després d’intervencions quirúrgiques del tracte urogenital).
• Factor ambiental: L’estil de vida pot reduir la quantitat i la qualitat espermàtica (tabac, alcohol, altres drogues).
• Altres tipus de malalties: Hi ha malalties que poden aparèixer després del naixement i poden influir en l’esterilitat masculina: Infecció pel virus de la parotiditis (galteres), disfuncions hormonals, etc…

En alguns casos, tant l’home com la dona poden ser estèrils i les dificultats per concebre de la parella es presenten com una combinació d’aquestes condicions. En altres casos, se sospita que la causa és immunològica o genètica; pot ser que les dues persones siguin fèrtils independentment però que la parella no pugui concebre sense assistència.

Aproximadament en un 10% dels casos l’estudi bàsic d’esterilitat no mostra anomalies. En aquests casos, les anormalitats probablement hi són, però no poden ser detectades amb els mitjans actuals.