Fecundació In Vitro amb microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI) ICSI
La intra cytoplasmic sperm injection és una tècnica que fem en molts dels tractaments de Fecundació In Vitro. Inseminem un òvul mitjançant la microinjecció d’un espermatozoide. Només es necessita un espermatozoide per òvul.
Els passos previs i posteriors a la inseminació són els mateixos que en una Fecundació In Vitro clàssica. L’òvul es fecunda, es converteix en preembrió i es transfereix a l’úter perquè continuï el seu desenvolupament.
Com va néixer?
La ICSI va néixer el 1992 per tractar casos d’esterilitat masculina com l’oligozoospèrmia (concentració baixa d’espermatozoides), l’astenozoospèrmia (mobilitat baixa) o la teratozoospèrmia (pocs espermatozoides amb la morfologia adequada), entre d’altres. Va suposar un gran avenç en el tractament de l’esterilitat masculina i ha donat l’oportunitat de ser pares a molts homes que, d’una altra manera, no haurien vist acomplert el seu somni de paternitat.
La ICSI va néixer el 1992 per tractar casos d’esterilitat masculina com l’oligozoospèrmia (concentració baixa d’espermatozoides), l’astenozoospèrmia (mobilitat baixa) o la teratozoospèrmia (pocs espermatozoides amb la morfologia adequada), entre d’altres. Va suposar un gran avenç en el tractament de l’esterilitat masculina i ha donat l’oportunitat de ser pares a molts homes que, d’una altra manera, no haurien vist acomplert el seu somni de paternitat.
Fases
Pas 1
Control i estimulació dels ovaris
Administrem hormones cada dia durant 10-12 dies per estimular els ovaris i obtenir els òvuls. Controlem els nivells hormonals i el desenvolupament dels fol·licles (sacs contenidors de l’òvul) als ovaris. Quan el nombre i la mida dels fol·licles són els adequats, en determinem el dia de l’extracció.
Pas 2
Extracció dels òvuls i Fecundació In Vitro
Extraiem els òvuls amb sedació profunda mitjançant punció i aspiració dels fol·licles. Els òvuls es mantenen unes hores en cultiu i, mentrestant, preparem el semen per aïllar els espermatozoides mòbils. Preparem els òvuls i, amb la injecció intracitoplasmàtica, introduïm un espermatozoide en cada un.
Pas 3
Transferència
Al dia següent de l’extracció i la fecundació dels òvuls, sabem quants d’aquests han estat fertilitzats. Entre dos i sis dies després, els òvuls fecundats es converteixen en preembrions, preparats per ser transferits a l’úter. El dia de la transferència, seleccionem els preembrions que tenen les millors característiques de desenvolupament. Segons la llei, es poden transferir fins a 3 preembrions, però l’habitual són 1 o 2. Els preembrions es col·loquen en un catèter fi i s’introdueixen a l’úter. En la transferència no es necessita anestèsia.
Pas 4
Criopreservació
Congelem els preembrions no transferits amb nitrogen líquid, el que es coneix com vitrificació. Els identifiquem i els emmagatzemem en el banc d’embrions. Aquests preembrions es poden utilitzar en cicles posteriors si no s’aconsegueix un embaràs en el primer intent o, si s’aconsegueix, per a un segon nadó. El tractament per preparar l’úter per a una transferència d’embrions congelats és més senzill, atès que no es necessita estimular ni extreure els òvuls.
Pas 1
Control i estimulació dels ovaris
Administrem hormones cada dia durant 10-12 dies per estimular els ovaris i obtenir els òvuls. Controlem els nivells hormonals i el desenvolupament dels fol·licles (sacs contenidors de l’òvul) als ovaris. Quan el nombre i la mida dels fol·licles són els adequats, en determinem el dia de l’extracció.
Pas 2
Extracció dels òvuls i Fecundació In Vitro
Extraiem els òvuls amb sedació profunda mitjançant punció i aspiració dels fol·licles. Els òvuls es mantenen unes hores en cultiu i, mentrestant, preparem el semen per aïllar els espermatozoides mòbils. Preparem els òvuls i, amb la injecció intracitoplasmàtica, introduïm un espermatozoide en cada un.
Pas 3
Transferència
Al dia següent de l’extracció i la fecundació dels òvuls, sabem quants d’aquests han estat fertilitzats. Entre dos i sis dies després, els òvuls fecundats es converteixen en preembrions, preparats per ser transferits a l’úter. El dia de la transferència, seleccionem els preembrions que tenen les millors característiques de desenvolupament. Segons la llei, es poden transferir fins a 3 preembrions, però l’habitual són 1 o 2. Els preembrions es col·loquen en un catèter fi i s’introdueixen a l’úter. En la transferència no es necessita anestèsia.
Pas 4
Criopreservació
Congelem els preembrions no transferits amb nitrogen líquid, el que es coneix com vitrificació. Els identifiquem i els emmagatzemem en el banc d’embrions. Aquests preembrions es poden utilitzar en cicles posteriors si no s’aconsegueix un embaràs en el primer intent o, si s’aconsegueix, per a un segon nadó. El tractament per preparar l’úter per a una transferència d’embrions congelats és més senzill, atès que no es necessita estimular ni extreure els òvuls.
Tens dubtes?
Si vols saber si la Fecundació In Vitro és la tècnica perfecta per a tu, demana cita. Si tens dubtes, pregunta als nostres experts.
Tens dubtes?
Si vols saber si la Fecundació In Vitro és la tècnica perfecta per a tu, demana cita. Si tens dubtes, pregunta als nostres experts.